Dant va néixer a Florència el 1265 i va morir a Ravenna el 1321. És conegut per haver escrit la Divina Commedia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista.
La Divina Commedia descriu l'altre món, dividit en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. Cada part consta de 33 cants escrits en tercets encadenats d’onze síl·labes. Per arribar a 100 cants, n’hi ha un d'introducció. L'obra narra el peregrinatge de l'autor pels tres mons després de perdre's en un bosc. Durant el seu viatge a través de l'infern i el purgatori, és el poeta Virgili qui guia Dant. En canvi, a la tercera part, el poeta viatja acompanyat de Beatriu, un amor de joventut.
La novetat de l’obra és la introspecció psicològica i autobiogràfica, que no existia en la literatura de l’Edat Mitjana. Per això Dant és considerat un precursor del Renaixement.
La Divina Commedia ha tingut influència en tota la història de la literatura universal, com en l’escriptor francès Honoré de Balzac i la seva saga La comédie humaine, el poeta anglès T. S. Eliot i el seu poema The Waste Land o l’autor italià d’origen jueu Primo Levi i la seva obra Se questo e un uomo.
Dante és tan conegut que ha donat lloc a l’adjectiu “dantesc”, per referir-se a una imatge o una situació terrorífica, infernal.
A LINGUAE pots trobar diverses versions de la Divina Commedia.
