Notícies

Charles-Pierre Baudelaire neix a París el 9 d’abril de 1821. El seu pare mor quan ell té sis anys, i el cria la serventa de la família. La seva mare es torna a casar, amb un militar, i Baudelaire no s’entén amb el seu padrastre.

De jove porta una vida bohèmia i freqüenta els ambients literaris del barri llatí de París. Entaula amistat amb Delacroix i Balzac. La seva família el repudia per la seva actitud llibertina i la seva addicció a les drogues.

La seva obra més important és Les fleurs du mal, que publica el 1857, amb 36 anys. El recull provoca un escàndol major, i la justícia en condemna sis  poemes per immoralitat.

En els últims anys de la seva vida, Baudelaire es troba aclaparat pels deutes i la malaltia. Després d’una estada a Brussel·les, mor a París el 31 d’agost de 1867, a l’edat de 46 anys.

Baudelaire va ser un dels poetes més influents del segle XIX. La seva obra es caracteritza pels trets següents:

• L’exaltació de l’art modern. S’interessa per les noves formes de la pintura i defensa una nova visió de l’art, en la qual l’artista ha de ser capaç de transmetre les impressions fugisseres i transitòries del món modern.
• L’estudi dels paradisos artificials. En els assajos sobre l’alcohol, l’haixix i el tabac reflexiona sobre la temptació de les drogues i els estats mentals que provoquen.
• La poesia de la melancolia i de l’ideal. La seva obra expressa la tensió entre l’experiència amarga de la melancolia i l’exaltació del somni i de la bellesa, confronta un univers poètic interior amb la violència de la vida urbana exterior.

Baudelaire suposa l’enllaç entre els poetes romàntics de la primera meitat del segle XIX i els poetes simbolistes de final de segle. És considerat un dels precursors més importants de la literatura moderna del segle XX. La seva obra, tant poètica com de crítica literària, ha tingut una gran influència en les generacions posteriors, tant a França com arreu. La dicotomia entre el sublim i el diabòlic, entre l’àmbit de les idees i l’àmbit mundà, presenta un nou esperit i una nova percepció de la vida moderna. Baudelaire va utilitzar el símbol (d’aquí ve el simbolisme) en la seva poesia com una imatge associada a una idea que es precisa al final del poema.

Les seves obres més destacades són:

·                     La Fanfarlo (1847), nouvelle

·                     Du vin et du haschisch (1851)

·                     L'Art romantique (1852)

·                     Les Fleurs du mal (1857)

·                     Les Paradis artificiels (1860)

·                     Réflexions sur quelques-uns de mes contemporains (1861)

·                     Richard Wagner et Tannhäuser à Paris (1861)

·                     Le Spleen de Paris (1869), poème en prose (posthume)

·                     Le Peintre de la vie moderne (1863)

·                     Mon cœur mis à nu (1864), journal intime

·                     Curiosités esthétiques (1868)

·                     L'Art romantique (1869)

Els seus dos poemaris més famosos, Les fleurs du mal i Le Spleen de Paris, els pots trobar a Linguae en aquest enllaç.